TONUCCI

Francesco Tonucci

Vida

Va néixer a Frano l’any 1940 també conegut amb el seu pseudònim Frato, és un pensador psicopedagog i també un dibuixant italià. És autor de molts llibres que tenen el paper principal els nens.

Va realitzar estudis de pedagogia en la universitat “ Católica del Sagrado Corazón” de Milán. Amb 28 anys es quan ell comença a satiritzar la realitat de l’escola amb el nom de “Frato” que fusiona les seves primeres síl·labes del seu nom. Va  treballar de professor l’any 1966 i es va convertir en investigador de l’ Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, que mes tard ell mateix va ser el president del departament de psicopedagogia que va portar endavant el programa de l’educació ambiental. En 1991 va portar a terme el seu projecte en el seu poble natal. I també va ser nombrat al mateix any el president del Comitè Italià de Televisió i Menors.

Obra

Tonucci va crear un llibre que es diu” La ciutat dels nens”que ell els seus objectius eren que els nens d’aquella època sortissin més al carrer i criticava el plantejament de les ciutats, que no estava fet per un nen i el aconsella que les ciutats siguin estructurades per nens, que els altres ciutadans també els vigilin i que puguin sortir al carrer. Es basa que l’escola  ha de saber i tenir en compte les experiències viscudes i utilitzar-lo a classe. Ells critica la societat, busca solucions que algunes las porta fins al final, intenta fer raonar sobre elles. Una de les altres cosses que crítica es l’escola d’ara i proposa una escola de nens sense deures , els nens tenen que participar amb la gestió de les seves coses que siguin més autònoms per ells mateixos i també una cosa fonamental escoltar-los. Un altre punt, diu que l’escola està vista com una previsió del futur i que això no és així que necessita un canvi pedagògic ja.

Frases

1.     “El verbo jugar sólo se pude conjugar con el verbo dejar.”No con acompañar o cuidar.

2.     “Tenemos que hacer que nuestros niños tengan algo que contar.”

3.     “Deberíamos tener pocos juguetes pero buenos”