Anne Sullivan

                                                 Anne Sullivan

                          

                                         

Maria Montessori

                 Maria Montessori

La màquina d'escriure

                             
                                La màquina d'escriure

                                       

La màquina d'escriure consisteix, en formar un filera tota la classe i possar-se unes davant de les altres. I quan el professor possa la melodia, del joc els nens i nenes començen com si estiguessin escribint, i cada vegada més ràpid. És un joc molt dinàmic que poden començar a jugar els nens de tres anys.

Material: No és necessari només un ordinador, per la música.

La bomba

                           
                                                        La bomba 
Expliació: La Bomba és un joc per jugar amb un grup mínim de 6 persones. Consisteix en fer una rotllana tots aixecats i anar passant-se la pilota al teu company de l'esquerra o la dreta (el sentit dóna igual), mentre un altre company es troba al mig de la rotllana comptan fins a 20 tres cops. Una vegada acabi de comptar el primer cop dirà en veu alta "La bomba s'apropa", quan acabi el segon cop dirà "La bomba està a punt d'explotar" i per acabar, quan arribi al tercer cop dirà "Booooom".
En aquest moment, qui té la pilota a les mans ha de seure amb les cames estirades i es torna a començar però ara li afegim una petita dificultat, el company que es trobi davant de l'altre company assegut haurà de saltar les cames per poder passar la pilota.
El joc acaba quan tots els companys es troben asseguts amb les cames estirades excepte un, que és el guanyador.

Edat recomanda: Dels 6 als 10 anys.

Adaptació: De 3 a 5 anys.  
L'adaptació és molt senzilla ja que es juga de la mateixa manera però en comptes de fer una rotllana aixecats la fem asseguts en forma d'indi (cames creuades).

El company que està en el mig, es trobarà acompanyat per l'educadora o monitora que li ajudarà a contar i recordar les frases en el moment adient. Aquest s'anirà canviat en cada torn, és a dir, al company que li exploti la bomba serà ell qui passarà a contar aquest cop.

Material: pilota.

                                                                

                                                   

Brughel

                                 

                                                         P. Brughel

            Aquest quadre va ser pintat pero , P.brueghel també anomentat com "el vell".
            Va ser un pintor holandés del S.XVI , va ser un dels més importants dels pintors 
            l'època. Va pintar un quadre amb paisatges i escenes campesines on va reflexar la vida 
            cotidiana amb el realisme i una abundància de detalls.

           Com aquests pintor reprensentaba la vida, en el quadre el joc de la infantesa mostra tots el jocs            que es jugaven al carrer en el S.XVI i encara es segueixen jugant ara. En aquests cuadre estan 
           representats 86 jocs, i activitats que es feien en aquesta època, que ara mateix en la societat 
           que estem encara es segueixent existint en alguns pobles i ciutats

                                                                                                                                                                                       

                                                   

Malala

                                                     Malala 

Nacida en Míngora, Jaiber Pastunjuá,Pakistán. Su padre es Ziauddin Yousafzai y tiene dos hermanos. Habla pastún e inglés, y es conocida por su activismo a favor de los derechos civiles, especialmente de los derechos de las mujeres en el valle del río swat, donde el régimen talibán ha prohibido la asistencia a la escuela de las niñas.

 A la edad de 13 años, Yousafzai alcanzó notoriedad al escribir un blog para la BBC bajo el seusónimo Gul Makai, explicando su vida bajo el régimen del Tehrik e Taliban Pakistan (TTP) y sus intentos de recuperar el control del valle, luego de que la ocupación militar les obligara a salir a las zonas rurales. Los talibanes obligaron el cierre de las escuelas privadas y se prohibió la educación de las niñas entre 2003 y 2009.

En el 2009 el documental Pérdida de clases, la muerte de la educación de la mujer (dirigido por Adam Ellick e Irfan Asharaf, del New york times, muestra a Malala y a su padre, Ziauddin Yousafzai, y cómo la educación de las mujeres es difícil o imposible en esas áreas.
El 10 de octubre del 2014 es condecorada con el Premio Nobel de la Paz simultáneamente con el activista por los derechos de los niños indio Kailash Satyarthi, Malala es así, históricamente, la ganadora más joven de este premio.

El 9 de octubre de 2012 en Mingora, fue víctima de un atentado por un miliciano del TTR grupo terrorista vinculado a los Talibanes, el cual, después de abordar el vehículo que servía como autobús escolar, le disparó en repetidas ocasiones con una pistola impactándole en el cráneo y cuello, por lo cual debió ser intervenida quirúrgicamente. El portavoz del TTP, Ehsanullah Ehsan, afirmó que intentarán matarla de nuevo.

Dos estudiantes también fueron heridas junto a Malala mientras se dirigían a su casa en el autobús escolar. Ella fue trasladada en helicóptero a un hospital militar. En los alrededores del colegio donde estudian las jóvenes atacadas cientos de personas salieron a la calle a protestar por el hecho. Los medios pakistaníes y a nivel mundial le han dado amplia cobertura.El 10 de noviembre de 2012, el Ministro del Interior de Pakistán Rehman Malik dijo que el pistoler que le disparó a Yousafzai había sido identificado.
                                                           

       

                                       

TONUCCI

Francesco Tonucci

Vida

Va néixer a Frano l’any 1940 també conegut amb el seu pseudònim Frato, és un pensador psicopedagog i també un dibuixant italià. És autor de molts llibres que tenen el paper principal els nens.

Va realitzar estudis de pedagogia en la universitat “ Católica del Sagrado Corazón” de Milán. Amb 28 anys es quan ell comença a satiritzar la realitat de l’escola amb el nom de “Frato” que fusiona les seves primeres síl·labes del seu nom. Va  treballar de professor l’any 1966 i es va convertir en investigador de l’ Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, que mes tard ell mateix va ser el president del departament de psicopedagogia que va portar endavant el programa de l’educació ambiental. En 1991 va portar a terme el seu projecte en el seu poble natal. I també va ser nombrat al mateix any el president del Comitè Italià de Televisió i Menors.

Obra

Tonucci va crear un llibre que es diu” La ciutat dels nens”que ell els seus objectius eren que els nens d’aquella època sortissin més al carrer i criticava el plantejament de les ciutats, que no estava fet per un nen i el aconsella que les ciutats siguin estructurades per nens, que els altres ciutadans també els vigilin i que puguin sortir al carrer. Es basa que l’escola  ha de saber i tenir en compte les experiències viscudes i utilitzar-lo a classe. Ells critica la societat, busca solucions que algunes las porta fins al final, intenta fer raonar sobre elles. Una de les altres cosses que crítica es l’escola d’ara i proposa una escola de nens sense deures , els nens tenen que participar amb la gestió de les seves coses que siguin més autònoms per ells mateixos i també una cosa fonamental escoltar-los. Un altre punt, diu que l’escola està vista com una previsió del futur i que això no és així que necessita un canvi pedagògic ja.

Frases

1.     “El verbo jugar sólo se pude conjugar con el verbo dejar.”No con acompañar o cuidar.

2.     “Tenemos que hacer que nuestros niños tengan algo que contar.”

3.     “Deberíamos tener pocos juguetes pero buenos”